Història del Casino
El Nou Casino La Constància és una associació recreativa i cultural que neix a Sant Feliu de Guíxols l'any 1851 de la mà de 40 homes que decidiren seguir les passes d'altres entitats fraternals de la zona. En els seus inicis organitzaven balls de societat i poc després s'anà ampliant el vessant cultural amb les tertúlies, els concerts i les vetllades artístico-literàries, entre d'altres. Per altra banda, hi havia la biblioteca, considerada l'any 1880 com una de les millors de la província tot i ser modesta. Els obrers i els interessats en la lectura hi acudien diàriament després de la jornada laboral per tal d'instruir-se en no disposar de tots dels mitjans suficients per a acudir a les escoles i instituts.
La seu de l'entitat és el Casino, un edifici modernista d'influència neoàrab que fou dissenyat per l'arquitecte barceloní General Guitart i Lostaló l'any 1889 i ampliat en dues ocasions en els anys 1899 i 1928 a mesura que el creixent volum de socis feia necessari disposar de més espai on poder celebrar les activitats pròpies de la societat. Sortosament, l'edifici ha arribat intacte a l'actualitat.
En els diferents espais dels quals disposa l'edifici s'organitzen activitats de forma regular en les que hi poden assistir tant els socis de l'entitat com el públic extern. A la sala de socis, per exemple, es fan projeccions de pel·lícules i espectacles diversos. A la biblioteca es presenten llibres i s'hi fan visites guiades. L'antiga sala de ball, en canvi, per les seves dimensions es destina més a concerts i exposicions.
L'edifici del Casino pocs dies després de la seva inauguració l'abril de 1889. AMSFG - Autor desconegut | Fons Enric Figueras Ribas
Els orígens
A partir de 1830 despuntava ja una activitat força considerable en el camp de la divulgació literària entre un públic cada vegada més disposat a la lectura. Les publicacions periòdiques, amb tota mena d'articles de divulgació, facilitaven la popularització de la lectura. Àmplies capes de la població podrien accedir a la literatura, malgrat la castellanització cultural que això comportaria.
Però, tot i que a Sant Feliu [de Guíxols] la instrucció s'estenia entre la majoria de la població més que no pas en altres contrades de l'interior, hem de suposar que la taxa d'analfabetisme era encara alta, fins i tot després de la llei Moyano (1857) que establia l'obligatorietat de l'ensenyament primari.
Per a molta gent, doncs, l'únic accés possible a la cultura era l'oral, en català. En aquest context, els casinos guixolencs i associacions similiars acompliren una funció substancial, promovent la discussió i l'intercanvi d'idees, tant a través de mitjans orals com escrits.
Probablement l'origen dels casinos l'hauriem de buscar en gabinets de lectura, com aquest que el 1834 vint-i-set guixolencs —tapers la majoria i amb una edat mitjana de quaranta anys— havien constituït en associar-se per formar un cercle de literatura, amb seu al carrer de Sant Antoni, del qual era encarregat el soci Francesc Batet.
Segons les dades de qué disposem ara, el casino guixolenc mes antic fou el de «La Unión», que era del 1840.
L'inici, mes arcaic, del casino «La Constancia» el tenim localitzat a mitjan segle dinou —concretament el 17 de gener de 1851—, en plena crisi de les activitals económiques tradicionals de la població i en época de forta immigració de guixolencs a América. L'any que, d'altra banda, el ganxó Ferran Patxot publicava una de les millors mostres de la novel·la de fulletó Las rumas de mi convento, «reeditada constantmeni i traduda a moiís idiomes"-